Título: Gomorra
Título original: Gomorra
Año: 2014
Género: Thriller, Drama
Duración: 50 min.
Idioma(s): italiano, napolitano
País: Italia
Dirección: Stefano Sollima, Claudio Cupellini, Francesca Comencini
Guión: Giovanni Bianconi, Stefano Bises, Leonardo Fasoli, Ludovica Rampoldi (Libro: Roberto Saviano)
Reparto: Marco D'Amore, Fortunato Cerlino, Maria Pia Calzone, Salvatore Esposito, Marco Palvetti, Domenico Balsamo, Enzo Sacchettino, Elena Starace, Pina Turco, Antonio Milo, Fabio De Caro, Mimmo Esposito, Ivan Boragine, Massimiliano Rossi, Emilio Vacca, Claudio Corinaldesi, Walter Lippa, Oscar Di Maio
Productora: Emitida por la cadena Sky; Cattleya / Fandango
1 temporada, 12 capítulos (13 capítulos en total)
http://www.subtitulos.es/show/2111 (subtítols en català fets per un company i jo)
Próxima temporada: 22 de octubre 2014
Hoy por la noche se estrena en la Sexta!
Sinopsi
A Secondigliano, Nàpols, dos
clans demostren constantment qui porta les regnes de la màfia camorrista. En
Don Pietro, “boss” dels Savastano, està casat amb Donna Imma i té un fill de 20
anys, en Gennaro, que ni de bon tros està preparat per succeir-lo. Al seu costat, en Ciro de Marzio actua com a
mà dreta del capo i s’ocupa de preparar el Gennaro per a la successió però
pretén ser el pròxim cap. La lluita interna de poder posa la seva vida i de
tota la seva família en joc.
Crítica
Malenconia. Romanticisme.
Alegria. Èpica. Tot això és el que podem trobar pràcticament a qualsevol sèrie
o pel·lícula actual. Doncs Gomorra no té res d’això. I el millor és que no ho
necessita. És diferent a qualsevol cosa fins ara vista. És simplement diferent.
Quan pensem en la màfia probablement en vingui al cap la màfia italoamericana d’Al Capone, cavallers vestits impol·lutament, assassinant sense deixar rastre i utilitzant sicaris per dur a terme la feina bruta; l’aristocràcia de la màfia. Però la Camorra no és així, són figues d’un altre paner. Ells decideixen, ells executen i sense miraments. No hi ha problema si s’ha de fer en un carrer transitat, res d’amagar-se ni intentar no deixar rastre. Precisament el contrari, s’ha de marcar el territori i després portar un negoci de la millor manera, que no és fàcil. És una qüestió de poder al carrer.
És una sèrie totalment adaptada a l’espectador, ja que la presentació dels personatges és molt progressiva, molt ben relatada i amb els girs argumental adients i sobtats, també gràcies a un guió excel·lent.
Un factor que també creix exponencialment és la qualitat. En el primer capítol ja hi podem veure el que es cou en aquell indret i ja ens proporciona l’acció i el suspens present a tota l’entrega. A destacar, l’escena final del primer capítol i el final de temporada, bestials i imprevisibles.
Aquest intercanvi de trets, persecucions i enuigs són genialment interpretades per uns actors pràcticament desconeguts internacionalment però que aporten un realisme extrem a la sèrie. Sens dubte, un altre factor que és essencial és que ha estat gravada a Secondigliano mateix encara que els polítics italians no estaven molt a favor de la producció. Fins i tot la pròpia i temuda Camorra ha demanat cobrar per gravar en certs indrets; però l’acolliment i resposta de l’audiència l’ha portat a l’èxit i ha ajudat fins i tot a què puguem gaudir de segona temporada. I és que, com diuen aquells que han estat a Nàpols, la màfia es respira. Es viu una intranquil·litat palpable que no podem trobar al Baltimore o New Jersey de The Wire i Los Soprano, respectivament. Es podria arribar a dir que és una barreja entre les dues sèries encara que seria insuficient. Sempre és més completa.
Quan pensem en la màfia probablement en vingui al cap la màfia italoamericana d’Al Capone, cavallers vestits impol·lutament, assassinant sense deixar rastre i utilitzant sicaris per dur a terme la feina bruta; l’aristocràcia de la màfia. Però la Camorra no és així, són figues d’un altre paner. Ells decideixen, ells executen i sense miraments. No hi ha problema si s’ha de fer en un carrer transitat, res d’amagar-se ni intentar no deixar rastre. Precisament el contrari, s’ha de marcar el territori i després portar un negoci de la millor manera, que no és fàcil. És una qüestió de poder al carrer.
És una sèrie totalment adaptada a l’espectador, ja que la presentació dels personatges és molt progressiva, molt ben relatada i amb els girs argumental adients i sobtats, també gràcies a un guió excel·lent.
Un factor que també creix exponencialment és la qualitat. En el primer capítol ja hi podem veure el que es cou en aquell indret i ja ens proporciona l’acció i el suspens present a tota l’entrega. A destacar, l’escena final del primer capítol i el final de temporada, bestials i imprevisibles.
Aquest intercanvi de trets, persecucions i enuigs són genialment interpretades per uns actors pràcticament desconeguts internacionalment però que aporten un realisme extrem a la sèrie. Sens dubte, un altre factor que és essencial és que ha estat gravada a Secondigliano mateix encara que els polítics italians no estaven molt a favor de la producció. Fins i tot la pròpia i temuda Camorra ha demanat cobrar per gravar en certs indrets; però l’acolliment i resposta de l’audiència l’ha portat a l’èxit i ha ajudat fins i tot a què puguem gaudir de segona temporada. I és que, com diuen aquells que han estat a Nàpols, la màfia es respira. Es viu una intranquil·litat palpable que no podem trobar al Baltimore o New Jersey de The Wire i Los Soprano, respectivament. Es podria arribar a dir que és una barreja entre les dues sèries encara que seria insuficient. Sempre és més completa.
Recomanació
Violència, venjança i ambició són potser els adjectius que poden descriure de la millor manera una sèrie indescriptible. S’ha de mirar, s’ha d’escoltar, s'ha de patir i jo diria encara més: s’ha de viure. Recomano per sobre de tot veure-la en versió original perquè no té pèrdua el dialecte napolità fins i tot desafiant pels que entenen l’italià. Una de les sèries de l’any amb gran ressò i gran repercussió en el món televisiu i amb segona temporada trucant a la porta. Da non perdere, capire?
Sinopsis
En Secondigliano, Nápoles, dos clanes demuestran constantemente quien lleva las riendas de la mafia camorrista. En Don Pietro, "boss" de los Savastano, está casado con Doña Imma i tiene un hijo de 20 años, Gennaro, que ni mucho menos está preparado para sucederle. A su lado, Ciro de MArzio actua como mano derecha del capo i se ocupa de preparar a Gennaro para la sucesión pero pretende ser el próximo jefe. La lucha interna de poder pone su vida y la de toda su familia en juego.
Melancolía. Romanticismo. Alegría. Épica. Todo eso es lo que podemos encontrar prácticamente en cualquier serie o película actual. Pues Gomorra no tiene nada de eso. I lo mejor es que no lo necesita. Es diferente a cualquier cosa vista hasta ahora. Es simplemente diferente.
Cuando pensamos en la mafia probablemente nos venga a la cabeza la mafia italoamericana de Al Capone: caballeros vestidos impolutamente, asesinando sin dejar rastro y utilizando sicarios para acometer el trabajo sucio; la aristocracia de la mafia. Pero la Camorra no es así, es harina de otro costal. Ellos deciden, ellos ejecutan i sin miramientos. No hay problema si se tiene que hacer en una calle transitada, nada de esconderse ni intentar no dejar rastro. Precisamente al contrario, se tiene que marcar territorio y después llevar un negocio de la mejor manera, que no es fácil. Es una cuestión de poder callejero.
Es una serie totalmente adaptada al espectador puesto que la presentación de los personajes es muy progresiva, muy bien relatada y con los giros argumentales acertados, también gracias a un guión excelente.
Un factor que también crece exponencialmente es la calidad. En el primer capítulo ya podemos ver lo que se cuece en aquel lugar y ya nos proporciona la acción y el suspense presente en toda la entrega. A destacar, la escena final del primer capítulo y el final de temporada, bestiales e imprevisibles.

Recomendación
Violencia, venganza y ambición puede que sean los adjetivos que pueden describir de la mejor manera una serie indescriptible. Se tiene que mirar, se tiene que escuchar, se tiene que sufrir y hasta diría que se tiene que vivir. Recomiendo por encima de todo verla en versión original porque no tiene perdida el dialecto napolitano, que desafia hasta los más entendidos en italiano. Una de las series del año con más repercusión en el mundo televisivo i con una segunda entrega llamando a la puerta. Da non perdere, capire?
Valoració/n: 9/10
No hay comentarios:
Publicar un comentario