El hombre más buscado

Ficha Técnica

Título: El hombre más buscado

Título original: A Most Wanted Man

Año: 2014

Género: Thriller

Duración: 121 min.

Idioma(s): inglés, árabe

País: Reino Unido

Dirección: Anton Corbijn

Guión: Andrew Bovell (Novela: John le Carré)

Reparto: Willem Dafoe, Rachel McAdams, Grigoriy Dobrygin, Philip Seymour Hoffman, Robin Wright, Daniel Brühl, Martin Wuttke, Nina Hoss, Rainer Bock, Mehdi Dehbi,Homayoun Ershadi, Neil Malik Abdullah, Vicky Krieps, Kostja Ullmann, Franz Hartwig, Vedat Erincin, Derya Alabora, Tamer Yigit

Productora: Coproducción Reino Unido-USA-Alemania; Lionsgate / Amusement Park Films / Demarest Films / Film4 / The Ink Factory / Potboiler Productions

Sinopsi

Un musulmà txetxè immigra il·legalment a Hamburg, on es veu atrapat en la guerra internacional entre l'espionatge europeu i el terrorisme radical musulmà. Des de l'atemptat a Nova York del 2001, es creu que la ciutat germànica (amb un dels ports més importants d'Europa) és la principal seu d'operacions a Occident i, com a conseqüència, on la vigilància i investigació és vital per destapar les xarxes jihadistes.

Crítica

Política internacional, blanqueig, il·legalitat, noves indentitats, terrorisme i grans organismes d'investigació són algunes de les moltes coses que podem trobar a qualsevol pel·lícula d'espies. I possiblement també ens podem trobar amb alguna trepidant escena d'acció: alguna persecució al carrer o algun tiroteig sense precedents. Encara que aquest no és el cas de L'home més buscat.

Pot ser que el que més sorprengui d'aquesta pel·lícula és que és totalment plana: no hi trobem ni una psicologia complexa dels personatges, ni diàlegs estelars, ni alts i baixos al dinamisme transversal.

Per descomptat, pot ser que el primer que us vingui al cap sigui: "Doncs quin avorriment". Doncs m'atreviria a dir que aquest és l'objectiu de l'excel·lent director Anton Corbijn. Com s'explica això? Des del meu punt de vista, l'objectiu és reflectir la realitat del món de l'espionatge i la investigació i amb totes les conseqüències que això comporta; per exemple, que hagin d'atendre a tots els sospitosos, testimonis o llocs a visitar i no esperar a que vinguin a buscar-los a ells. L'empatia amb els personatges i els seus sentiments és total, ja que aconsegueixen transmetre'ns l'avorriment i les llargues esperes mitjançant les pauses, els silencis i sobretot el soroll que ens transmet l'angoixa, la tensió, la desesperació i fins i tot la claustrofòbia de l'univers de l'espionatge. Igual que també empatitzem amb la por i l'espera que li espera en un futur a l'Issa Karpov que es troba de sobte en un món diferent que coneixia encara que amb més llibertat que al passat, això sí.

Diguéssim que no estem acostumats a una pel·lícula així. L’exemple més clar és que en un moment concret del film (passada la introducció) costa situar-se, unir tots els esdeveniments i descobrir la veritat sobre el que està passant i el que es duu a terme. Però, sens dubte, aquesta és la realitat de la investigació, on pista darrere pista vas trobant el camí però moltes vegades et trobes al mig del no res sense saber quin rumb prendre.

Pel que fa a la faceta interpretativa, un soberbiament subtil Philip Seymour Hoffman dóna vida a Gunter Bachmann, un espia frustrat i solitari que lluita contra el terrorisme a esquena de la constitució alemana i cigarret darrere cigarret i whisky darrere whisky. El seu impassible i insensible caràcter i la seva lluita contra un error del passat aconsegueixen posar a l’espectador del seu costat. Les interpretacions de Robin Wright i Willem Dafoe pot ser que siguin discretes encara que no tenen massa temps per més; pot ser que sigui desaprofitats encara que sens dubte l’objectiu no és altre que donar protagonisme a l’espia de la vella escola que prefereix vetllar per la seguretat dels seus xivatos que donar una bona imatge a la CIA. Per últim, en Grigoriy Dobrygin, que interpreta al traumat i religiós Issa també interpreta notablement al seu personatge i, com ja he mencionat anteriorment, aconsegueix que ens posem a la pell i visquem la seva incertesa i patiment.

Recomanació

És una història que pot sorprendre per a bé o per a malament a qualsevol. Encara que pot ser que es faci llarga per la falta de dinamisme compensa sens dubte el seu complex rerefons i la psicología aparentment nul·la dels personatges, interpretats amb molta destresa. A més, ens espera un final imprevisible, cosa que sorprèn en un film on destaca la previsibilitat.

Sinopsis

Un musulmán checheno inmigra ilegalmente a Hamburgo, donde se ve atrapado en la guerra internacional entre el espionaje europeo y el terrorismo radical musulmán. Des del atentado en Nueva York del 2001, se cree que la ciudad germana (con uno de los puertos más importantes de Europa) es la principal sede de operaciones en Occidente y, por consiguiente, donde la vigilancia e investigación es vital para destapar las redes yihadistas.

Política internacional, dinero sucio, ilegalidad, nuevas identidades, terrorismo y grandes organismos de investigación son algunas de las muchas cosas que podemos encontrar en cualquier película de espías. Y posiblemente también nos podemos encontrar con alguna trepidante escena de acción: alguna persecución callejera o algún tiroteo sin precedentes. Aunque no es el caso de El hombre más buscado.

Puede que lo que sorprenda más de esta película es que es totalmente plana: no encontramos ni una compleja psicología de los personajes, ni diálogos estelares, ni altos y bajos en el dinamismo transversal.

Desde luego, puede que lo primero que os venga a la cabeza sea: “Pues que aburrimiento”. Pues me atrevería a decir que éste es el objetivo del director. ¿Como se explica eso? Des de mi punto de vista, el objetivo es reflejar la realidad del mundo del espionaje y la investigación y con todas las consecuencias que esto conlleva; por ejemplo, que tengan que atender a todos los sospechosos, testimonios y lugares y no esperar a que vengan a ellos. La empatía con los personajes y sus sentimientos es total ya que consiguen transmitirnos el aburrimiento y las largas esperas mediante las pausas, los silencios i sobretodo el sonido que transmite la angustia, la tensión, la desesperación i hasta la claustrofobia del universo del espionaje. Igual que también empatizamos con el miedo y la espera de que le depara el futuro a Issa Karpov que se encuentra de pronto en un mundo diferente al que conocía aunque con más libertad que en el pasado, eso sí.

Digamos que no estamos acostumbrados a una película así. El ejemplo más claro es que en un momento de la película (pasada la introducción) cuesta situarse, unir todos los acontecimientos y descubrir de verdad sobre lo que está pasando y lo que se lleva a cabo. Pero, sin duda, esa es la realidad de la investigación, donde pista a pista vas encontrando el camino pero muchas veces te encuentras en el medio de la nada sin saber qué rumbo tomar.

En la faceta interpretativa, un soberbiamente sutil Philip Seymour da vida a Gunter Bachmann, un espía frustrado y solitario que, a espaldas de la constitución alemana y cigarro tras cigarro, whisky tras whisky, lucha contra el terrorismo sin respiro. Su impasible e insensible carácter y su lucha contra un error del pasado consiguen poner al espectador de su lado. Las interpretaciones de Robin Wright y Willem Dafoe pueden que sean discretas aunque no tienen mucho tiempo para más; puede que sean hasta desaprovechados aunque sin duda el objetivo no es otro sino dar protagonista al espía de la vieja escuela que prefiere velar por la seguridad de sus soplones que dar una buena imagen a la CIA. Por último, Grigoriy Dobrygin, que interpreta al traumado y religioso Issa también interpreta notablemente a su personaje y, como ya he mencionado anteriormente, consigue que empaticemos con su incerteza y sufrimiento.

Recomendación

Es una película que puede sorprender para bien o para mal a cualquiera. Aunque puede que se haga larga por la falta de dinamismo compensa sin duda su complejo trasfondo y la psicología aparentemente nula de los personajes, interpretados con mucha destreza. Además, nos espera un final imprevisible, cosa que sorprende en un film donde destaca la previsibilidad.

Valoració/n: 7/10