El Niño

Ficha Técnica

Título:El Niño

Título original: El Niño

Año: 2014

Género: Thriller, Acción, Drama

Duración: 130 min.

Idioma(s): español

País: España 

Dirección: Daniel Monzón

Guión: Daniel Monzón, Jorge Guerricaechevarría

Reparto: Luis Tosar, Jesús Castro, Eduard Fernández, Sergi López, Bárbara Lennie, Ian McShane, Luis Motilla, Jesús Carroza, Moussa Maaskri, Mariem Bachir, Saed Chatiby, José Manuel Poga

Productora: Ikiru Films / La Ferme! Productions / Maestranza Films / Telecinco Cinema / StudioCanal

Sinopsi

Al penyal de Gibraltar, el "Niño" i el "Compy" són dos joves que necessiten uns quants diners per fer via i decideixen aventurar-se al món del narcotràfic sense saber a quins perills o riscos s'enfronten. Paral·lelament, dos policies porten dos anys intentant demostrar que la ruta de l'haixix és ara un dels principals coladors de la cocaïna a Europa. Els seus destins acabaran per creuar-se podent comprovar així les complexitats i amenaces que comporten entrar en aquest món i el difícil que és sortir-ne.

Crítica

Assetjat. Aquest és l'adjectiu més adequat per descriure com em sento amb tota la publicitat del gegant Mediaset sobre les pel·lícules on han col·laborat. Igualment, podem dir que la resposta del públic a les taquilles ha sigut més que bona (en algunes ocasions més que en altres) i fins i tot han aconseguit un reconeixement internacional, ja que acostumen a ser més comercials que el coneix com a cinema espanyol. Parlo de pel·lícules com Lo imposible o Ocho apellidos vascos i fins i tot l'anterior film de Monzón, Celda 211. El Niño no és una excepció i, per tant, les expectatives acaben sent bastant altes i podem dir que compleix seriosament amb la seva comesa.

A la primera mitja hora de pel·lícula ja podem observar la declaració d'intencions del director que, amb un domini de la càmera excel·lent, ens presenta el món del narcotràfic amb una persecució al carrer. A més, ens deixa entreveure com anirà desenvolupant-se  el film: diferents trames, ritme, dinamisme i uns personatges senzills de conèixer i empatitzar.

És cert que l'entrega aconsegueix mantenir-te atent i fins i tot en suspens. Més endavant trobem un relat amorós que, sens dubte, baixa el ritme, dóna pausa a la història i aporta quotidianitat. Un gran encert del director és no donar-li la suficient importància a aquests successos i no s'hi embolica massa -amb alguna escena passional clàssica del cine espanyol- i utilitzant una excusa argumental prou acceptable. Un altre gran encert és la transmissió del que passa diàriament a l'estret. El dia a dia de la policia, el problema del narcotràfic, les màfies... A més, entrelliga molt subtilment les subtrames dels personatges i escull amb gran encert els paratges i llocs on es desenvolupa la història.

Un altre aspecte a agrair són les persecucions, tant per aire com per terra. Poques pel·lícules espanyoles han aconseguit accelerar-nos el ritme cardíac i mantenir-nos tan angoixats amb una escena tan simple com és un helicòpter ("pájaro") perseguint una llanxa. No hi ha temps per parpellejar. Tot això gràcies a una producció sublim i, com ja he mencionat, un fantàstic domini de la càmera que ens delecta també amb la impassible cara del "Niño" davant l'assetjament i la tranquil·litat sempre present del perseguidor Tosar.

Pel que fa a la interpretació, al "Niño" se li fa gran el paper encara que, las cares boniques Jesús Castro i Meriem Bachier, els resolguin bastant bé al seu debut cinematogràfic, encara que sense brillar. Per altra banda, la millor actuació se l'emporta sens dubte Jesús Carroza, el "compy", que amb el seu humor, desimboltura, cara dura i carisma aconsegueix fins i tot que li agafis afecte. Al bàndol policial, podem trobar a Luis Tosar (que passa de pres a policia), Sergi López i Eduard Fernández que amb la seva experiència resolen els papers notablement. Una grata sorpresa, tot i que encara espero que li digui alguna paraula és l'aparició d'Ian McShane, un mafiós anglès encarregat d'esperar la mercaderia al Penyal.

Un aclariment que sens dubte no és molt agradable fer, és que és una bona pel·lícula molt ben resolta per ser espanyola. Desafortunadament, si fos americana no triomfaria, ja que hem vist i revist això a Hollywood. És per això que es considera un gran mèrit haver aconseguit una entrega d'aquest calibre i amb un suspens i acció difícils de veure a Europa. Un altre apunt és que és una pel·lícula per veure al cinema, ja que amb l'espectacular so i la gran pantalla fa de l'acció i l'aventura la principal atracció i podria baixar un esglaó a la televisió. Un altre desavantatge respecte a altres films recents és que manca d'un personatge suficientment carismàtic perquè deixi petjada sentimental, com pot ser en Malamadre o un andalús que es fa passar per basc.

Recomanació
Si preteneu anar a veure un drama us trobareu qualsevol cosa menys això, ja qu és un thriller en tota regla. A part, recomano anar a veure-la al cinema com ja he explicat. És una alenada d'aire fresc al que estem acostumats a veure que sorprendrà satisfactòriament a aquell que vagi amb unes expectatives escéptiques.

Sinopsis

En el peñón de Gibraltar, el Niño y el Compy son dos jóvenes que necesitan algo de dinero para salir adelante y deciden aventurarse en el mundo del narcotráfico sin saber a qué peligros o riesgos se enfrentan. Paralelamente,  dos policías llevan dos años tratando de demostrar que la ruta del hachís es ahora uno de los principales coladeros de la cocaína en Europa. Sus destinos acabaran por cruzarse pudiendo comprobar así las complejidades y amenazas que conllevan entrar en este mundo y lo difícil que es salir.

Crítica

Acosado. Éste es el adjetivo más adecuado para describir como me siento con toda la publicidad del gigante Mediaset sobre las películas en que ha colaborado. Igualmente, podemos decir que la respuesta del público en las taquillas ha sido más que buena (en algunas ocasiones más que en otras) y hasta han conseguido un reconocimiento internacional puesto que acostumbran a ser más comerciales que lo que se conoce como cine español. Hablo de películas como Lo imposible u Ocho apellidos vascos y hasta del anterior film de Monzón, Celda 211. El Niño no es una excepción y, por tanto, las expectativas terminan siendo bastante altas y podemos decir que cumple seriamente con su cometido.

En la primera media hora de película ya podemos observar la declaración de intenciones del director que, con un dominio de la cámara notable, nos presenta el mundo del narcotráfico con una persecución callejera. Además, nos deja entrever como irá desarrollándose el film: diferentes tramas, ritmo, dinamismo y unos personajes sencillos de conocer y de empatizar.

Es cierto que el film consigue mantenerte atento y hasta en suspense. Más adelante encontramos un relato amoroso que, sin duda, baja el ritmo, da pausa a la historia y aporta cotidianidad. Un gran acierto del director es no darle la suficiente importancia a estos sucesos y no se enreda demasiado –con alguna escena pasional clásica del cine español- y utilitzando una excusa argumental más que aceptable.  Otro gran acierto es la transmisión de lo que pasa a diario en el estrecho. El día a día de la policía, el problema del narcotráfico en el estrecho, las mafias… Además mezcla muy sutilmente las subtramas de los personajes y escoge con gran acierto los parajes y lugares en que se desenvuelve la historia.

Otro aspecto de agradecer son las persecuciones, tanto por aire como en tierra. Pocas películas españolas han conseguido acelerarnos el ritmo cardíaco y mantenernos tan angustiados ante tan sencilla escena como es un helicóptero (o pájaro) persiguiendo una lancha. No hay tiempo para parpadear. Todo eso gracias a una producción sublime y, como ya he mencionado, un fantástico dominio de la cámara que nos deleita también con la impasible cara del Niño ante el acecho y la tranquilidad siempre presente del perseguidor Tosar.

En cuanto a la interpretación, al Niño se le hace grande el papel aunque las caras bonitas, Jesús Castro y Meriem Bachier, los resuelven bastante bien en su debut cinematográfico, aunque sin brillar. Por otro lado, la mejor actuación se la lleva sin duda Jesús Carroza, el Compy, que con su humor, desparpajo, jeta y carisma consigue hasta que le cojas cariño. En el bando policial, podemos encontrar a Luis Tosar (que pasa de preso a policía), Sergi López, y Eduard Fernández que hacen gala de su experiencia y resuelven los papeles notablemente. Una sorpresa grata, aunque todavía espero que suelte alguna palabra es la aparición de Ian McShane, un mafioso inglés encargado de esperar la mercancía en el Peñón.

Una aclaración que sin duda no es de buen gusto hacer, es que se trata de una película muy bien resuelta por ser española. Desafortunadamente, si fuera americana no triunfaría ya que hemos visto y revisto eso en Hollywood. Es por esto que se considera un gran mérito haber conseguido un film de ese calibre y con un suspense y acción difíciles de ver en Europa. Otro apunte es que es una película para ver en el cine, ya que con el sonido y gran pantalla hacen de la acción la principal atracción y podría bajar un peldaño en la televisión. Otra desventaja respecto a otras películas recientes es que carece de un personaje suficientemente carismático para que deje huella sentimental, como puede ser Malamadre o un andaluz que se hace pasar por vasco.

Recomendación

Si pretendéis ir a ver un drama  os encontrareis de todo menos eso, ya que es un thriller en toda regla. A parte, recomiendo ir a verla al cine por lo ya explicado. Es, sin lugar a dudas, un soplo de aire fresco en lo que estamos acostumbrados a ver que sorprenderá gratamente aquel que vaya con unas expectativas escépticas.

Valoració/n: 7/10