Traducción

domingo, 17 de agosto de 2014

Los 100 (Serie de TV)

Ficha Técnica

Título: Los 100
Título original: The 100
Año: 2014
Género: Ciencia ficción
Duración: 60 min.
Idioma(s): inglés
País: Estados Unidos
Dirección: Jason Rothenberg (creador)Dean White
GuiónKass Morgan, Jason Rothenberg
Reparto: Eliza TaylorHenry Ian CusickPaige TurcoKelly HuIsaiah WashingtonMarie AvgeropoulosBobby MorleyThomas McDonellDevon BostickEli Goree,Christopher Larkin
ProductoraEmitida por la cadena CW; Alloy Entertainment / Warner Bros. Television

1 temporada, 13 capítulos (13 capítulos en total)
Próxima temporada: 22 de octubre 2014

Sinopsi

Quasi 100 anys després d'una hecatombe radioactiva, els sobrevivents viuen en una nau anomenada l'Arca que no orbita molt lluny de la Terra. El seu objectiu principal és subsistir allà tot el que puguin mentre el planeta es recupera i poder tornar als seus orígens. Fins aquí tot bé. El seu problema, i en aquest punt és on comença la sèrie, és que els subministraments (especialment el d'oxigen) comencen a escassejar. Així que comencen a idear un pla per trobar la solució que evita l'extinció definitiva prevista en uns pocs mesos; sobretot, de la  manera més cauta i discreta per a que no s'estengui el pànic a la nau. La solució escollida pel consell, a esquena de tota la població , és enviar 100 criminals juvenils a la Terra; així aconsegueixen comprovar si la Terra és habitable i, a la vegada, també aconsegueixen allargar una mica més el subministrament d'oxigen que cada vegada disminueix més.

Crítica 

Sent una sèrie del canal CW, com a tal es basa en tres pilars en la que es desenvolupa la inquietant història, encara que concretaré què hi trobem en aquesta:


En primer lloc, una trama adulta que sens dubte és un factor essencial perquè el nostre relat tingui cap i peus i, a la vegada, fer-la més propera a l'espectador; amb els problemes, decisions i responsabilitats que comporta la convivència entre adults. La sèrie ens trasllada des de l'Arca fins a la Terra i viceversa durant tota la temporada el qual és vital pel dinamisme que necessita una narració d'aquest calibre. És per això que hi trobem decisions a prendre pertinents en un lloc i en l'altre, encara que amb un enfocament bastant oposat: mentre que a la nau trobem una jerarquia establerta, una organització quasi perfecte i oficis ben coberts (enginyers, metges, mecànics...). En canvi, a la Terra hi trobem joves amb les difícils tasques de decidir què fer per a sobreviure. És precisament aquí on l'experiència marca el camí a seguir: decisions mal preses, líders espontanis i accidents per tafanejar és tot el que els adolescents paguen per precipitar-se i aconseguir així retardar la troballa amb el camí correcte.

En segon lloc, una ciència-ficció que és la base fonamental de la sèrie (o hauria de ser-ho amb més pes). S'ha de dir que la història és original i proporciona la intriga suficient per a prosseguir amb l'argument. Els efectes especials, en general, estan ben aconseguits i el realisme que proporciona és bàsic per fer-nos el relat més nostres, ja que no apareixen ni naus interestelars, alienígenes, bestioles rares o robots gegants (de moment), encara que sí alguna sorpresa a terra ferma com era d'esperar. Pot ser que el punt flac sigui la falta d'un component filosòfic que tota bona ficció ha de tenir (equilibri entre el present i el futur, cerca alienígena i orígens humans, domini de les màquines...). En principi, tota sèrie o pel·lícula futurista ha de tenir alguna cosa diferent, algun element que ajudi a enganxar-s'hi i fins i tot a empatitzar amb els personatges. Una bona manera de fer-ho és veure reflectits elements de la nostra societat i la nostra situació actual i en aquest aspecte podem observar-hi algunes traces. Pot ser que siguin espòilers, però podem observar com el consell espacial és molt dur amb qualsevol crim i la pena de càstig és molt dura i clara, cosa que demostra el preu per viure és molt alt: si no et comportes i no obeeixes les regles de l'Arca ets "flotat", o en altres paraules, ets convidat a fer una visita espacial sense viatge de tornada, tal com feien els pirates a la seva època. Una altra regla curiosa, per exemple, és la política del fill únic, per la simple raó que els subministraments de l'Arca no donen per nodrir un parell de pulmons extra.

Per últim, i el menys poc aconseguit, uns assumptes amorosos presents en quasi cada capítol. Pot ser que sigui un factor important per atraure un públic diferent i sigui justificable amb 100 nois i noies hormonats, sota pressió i "obligats" a romandre en un campament. Igualment, pot ser una raó perquè el públic fidel a la ciència-ficció faci un pas enrere per començar-la i fins i tot seguir-la. És a dir, és una barreja entre Jocs de la Fam (o Battle Royal), qualsevol serie romàntica i adolescent, i fins i tot l'aclamant Supervivent de Telecinco que, com tots sabem, ens mostra les tècniques més eficients i encertades per a sobreviure a la sempre desafiant jungla.

Amb la sortida de Joc de Trons,  és igual quin personatge siguis que encara que siguis el més estimat  pots acabar mort: la anticarsis la podem trobar present en un algunes sèries relativament noves. I és així en aquesta. La gran diferència és que ni et dóna temps a agafar-li afecte als personatges en qüestió ni estan interpretats brillantment per actors coneguts. Gràcies a això, els creadors tenen llicència per a carregar-se a qualsevol d'ells sense excusa, ja que com podem veure, la violència i la mort són elements importants i fins i tot obvis en la lluita per a la supervivència a la selva.

Recomanació

Diguem que és la serie perfecte per introduir-se a la ciència-ficció i poder una trama molt senzilla. A part, com ja he mencionat pot atraure un públic adolescent que acostuma a apropar-se a aquest tipus de serie. Per contra, els aficionats a la ciència-ficció pura poden quedar-se decepcionats. Igualment, la seva lleugeresa i idea original ajuden a acabar-la i fins i tot a quedar-se amb ganes de començar la segona temporada, ja que el final és del més misteriós de l'entrega.


Sinopsis


Casi 100 años después de una hecatombe radioactiva, los supervivientes viven en una nave llamada el Arca que no orbita muy lejos de la Tierra. Su objetivo principal es subsistir allí todo lo que puedan mientras el planeta se recupera y poder volver a sus orígenes. Hasta aquí todo bien. Su problema, y en este punto es donde empieza la serie, es que los suministros, especialmente el de oxígeno, empiezan a escasear. Así que empiezan a idear un plan para encontrar una solución que evite la extinción definitiva prevista en unos pocos meses; sobretodo, de la manera más cauta y discreta para que no cunda el pánico en la nave. 
La solución escogida por el consejo, a espaldas de toda la población, es enviar a 100 criminales juveniles a la Tierra; así consiguen comprobar si la Tierra es habitable, y a su vez, consiguen alargar un poco más el suministro de oxígeno que cada vez disminuye más.

Siendo serie del canal CW, como tal se basa en tres pilares en la que se desarrolla la inquietante historia, aunque voy a concretar qué encontramos en ésta:

 En primer lugar, una trama adulta que sin duda es un factor esencial para que nuestro relato tenga pies y cabeza y, a la vez, hacerla más cercana al espectador; con los problemas, decisiones y responsabilidades que conlleva la convivencia entre adultos. La serie nos traslada des del Arca a la Tierra y viceversa durante toda la temporada lo cual es vital para el dinamismo que necesita un relato de este calibre. Es por eso que encontramos las decisiones a tomar pertinentes en un lugar y el otro, aunque con un enfoque bastante opuesto: mientras que en la nave encontramos una jerarquía establecida, una organización casi perfecta y oficios bien cubiertos (ingenieros, médicos, mecánicos…), en la Tierra encontramos unos jóvenes con las difíciles tareas de decidir qué hacer para sobrevivir. Es precisamente aquí donde la experiencia marca el camino a seguir: decisiones mal tomadas, líderes espontáneos y accidentes por curiosear es todo lo que los adolescentes pagan por precipitarse y conseguir así retrasar su encuentro con el camino correcto.

En segundo lugar, una ciencia ficción que es la base fundamental de la serie (o debería serlo con más peso). Cabe decir que la historia es original y proporciona la intriga suficiente para proseguir con el argumento. Los efectos especiales, en general, están bien conseguidos y el realismo que proporciona es básico para hacernos el relato más nuestro ya que no aparecen ni naves interestelares, alienígenas, bichos raros o robots gigantes (de momento), aunque sí alguna sorpresa en tierra firme como era de esperar. Puede que el punto flaco sea la falta de componente filosófico que toda buena ciencia ficción debe tener (equilibrio entre el presente y futuro, búsqueda alienígena y orígenes humanos, dominio de las máquinas…). En principio, toda serie o película futurista debe tener algo diferente, algún elemento que ayude a engancharse y incluso a que empaticemos con los personajes. Una buena manera de hacerlo es ver reflejados elementos de nuestra sociedad y nuestra situación actual y en ese aspectos podemos observar algunas trazas. Puede que sean spoilers, pero podemos observar como el consejo espacial es muy duro con cualquier crimen y la pena de castigo es muy dura y clara, cosa que demuestra que el precio para vivir es muy alto: si no te comportas y no obedeces las reglas del Arca eres “flotado”, o en otras palabras, eres invitado a hacer una visita espacial sin viaje de vuelta, tal como lo hacían los piratas en su época. Otra regla curiosa, por ejemplo, es la política del hijo único, por la simple razón que los suministros del Arca no dan para nutrir un par de pulmones extra.

Por último, y el más poco logrado, unos asuntos amorosos presentes en casi cada capítulo. Puede que sea un factor importante para atraer un público diferente y sea justificable con 100 chicos y chicas hormonados, bajo presión y “obligados” a permanecer en un campamento. Igualmente, puede ser una razón para que el público fiel a la ciencia ficción de un paso atrás para empezarla e incluso seguir más allá. Es decir, es una mezcla entre Juegos del Hambre (o Battle Royal), cualquier serie romántic y adolescente, y hasta el aclamado Supervivientes de Telecinco, que, como todos sabemos, nos muestra las técnicas más eficientes y acertadas para sobrevivir en la siempre desafiante jungla.

Con la salida Juego de Tronos, da igual que personaje seas que aunque seas el más querido de la saga puedes acabar muerto: la anticatarsis podemos encontrarla presente en algunas serie relativamente nuevas. Y así es en ésta. Con la gran diferencia que ni te da tiempo a cogerle cariño a los personajes en cuestión ni están interpretados brillantemente por actores conocidos. Gracias a esto, los creadores tienen licencia para cargarse a cualquiera de ellos sin excusa, ya que como podemos ver, la violencia y la muerte son elementos importantes y hasta obvios en la lucha por la supervivencia en la selva.

Recomendación

Digamos que es la serie perfecta para introducirse en la ciencia ficción y poder seguir una trama relativamente sencilla. A parte, como ya he mencionado puede atraer un público adolescente que acostumbra a acercarse a ese tipo de series. Por el contrario, los aficionados a la ciencia ficción pura y dura pueden quedar decepcionados. Igualmente, su ligereza e idea original, sin duda, ayuda a acabarla e incluso a quedarse con ganas de empezar la segunda temporada puesto que el final es de lo más misterioso de la entrega.


Valoració/n: 6/10 



No hay comentarios:

Publicar un comentario