The Imitation Game

Ficha Técnica

Título: Descifrando Enigma 
Título original: The Imitation Game

Año: 2014

Género: Drama, Thriller

Duración: 114 min.

Idioma(s): Inglés

País: Reino Unido

Dirección: Morten Tyldum

Guión: Graham Moore (Libro: Andrew Hodges)

Reparto: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode, Matthew Beard, Allen Leech, Tuppence Middleton, Rory Kinnear, Tom Goodman-Hill, Hannah Flynn, Steven Waddington, Alex Lawther, Jack Bannon,James Northcote, Ancuta Breaban, Victoria Wicks

Productora: The Weinstein Company / Black Bear Pictures / Ampersand Pictures

Valoració/n: 8/10

Sinopsis

Alan Turing, un superdotado y excéntrico matemático, es contratado por el Servicio Secreto Británico para ayudar a descifrar la máquina Enigma nazi, la cual podría ser vinculante en una Segunda Guerra Mundial llena de mensajes encriptados e incertezas.

Crítica

Si en la última crítica hablaba de qué es un biopic y qué debe tener, The Imitation Game es sin duda un biopic ejemplar, a recordar y una clásica historia de amor. La vida criptográfica de Alan Turing tiene todos los elementos para que sea una de las producciones del año y así lo aprovecha su director Tyldum.

Turing es desconocido, relevante, complejo, aislado, sobrio y totalmente fascinante. Es la mezcla perfecta para que una película se convierta en obra maestra. Puede que al leer la biografía de Turing uno se piense que es un héroe nacional para los británicos o una eminencia en la historia del siglo XX. Desafortunadamente, no es así, de hecho todo lo contrario, hasta hace solo unos años. 

Si tienes una buena historia, un buen personaje y las ideas claras solo te hace falta El elemento, un actor que no solo se ponga en la piel del superdotado matemático sino que lo viva, que sufra sus contratiempos emocionales y nos transmita una gran lucha en una corta vida. Debes confiar ciegamente en él, sabiendo que de una historia pasable puede hacer un desastre o una película a recordar. Y es así como llegamos al indescriptible Benedict Cumberbatch.

Puede que sea un papel demasiado parecido al difícil sociópata Sherlock Holmes, al que cuesta olvidar, con una pizca de Sheldon Cooper. Pero la interpretación de Turing es deslumbrante. Sabiendo que encaja a la perfección en la tradición del cine británico (sobrio, aparentemente frío e impasible pero elegante), brilla en uno de los mejores papeles de su carrera. Puede que quede eclipsado en los próximos premios cinematográficos debido a la dura competencia que hay actualmente pero sería merecedor de alguno de ellos sin ninguna duda (o todos). Es difícil no dejar tan bien a un personaje que, al igual que a Holmes, es fascinante hasta verle pensar.

Un film de corto clásico, que no abusa de los flashbacks y se permite el lujo de prescindir de un extenso reparto, unos grandes exteriores y recursos y tópicos demasiado comunes. Es curioso como vemos pasar la guerra: se declara, hay algún bombardeo y ya vemos Londres en ruinas, como un gigante que arrasa con todo lo que vea dejando una implacable huella. Es todavía más sorprendente ver que es el contexto de la película pero que en ningún momento no vemos escenas bélicas destacables y se crea una constante sensación de distancia con lo que está pasando a solo un millar de kilómetros. Pero lo más extraño es que es más que acertado porque así fue: los mejores criptógrafos del país cerrados es una “fábrica de radios” intentando descifrar la terrible y aparentemente imposible Enigma nazi, tan lejos de las batallas como relevante su papel en ellas.

Cumberbatch va acompañado de un reparto muy aceptable, destacando a una Keira Knightley que va creciendo película tras película y ya no es la joven y aparentemente inocente Elisabeth de Piratas del Caribe. A destacar también un gran guión acompañado de una banda sonora muy adecuada que ayuda todavía más a que podamos percibir cualquier matiz que Benedict nos quiera mostrar.

Por último, destacar que la película no es más que una historia de amor y muestra la tortura que es saberse diferente por motivos equivocados y como busca en la inteligencia y rechazo social la salvación para encontrar la paz interior, tranquilidad y relajación emocional que nunca encontró por culpa de una sociedad aparentemente avanzada pero con leyes que rebasan el limite de los Derechos humanos.

Recomendación

Creo que es un gran drama que debe verse para saber cómo un buen actor puede ser una película entera, aunque el tema no sea el más atrayente. De la misma manera, creo que no es apropiada para aquellos amantes de los films históricos ni bélicos. Y creo, sinceramente es sin duda el más importante, que es el homenaje a Turing que nunca ha tenido y que se merecía por la huella que sus cuarenta años de vida nos dejó, la dura lucha contra el tiempo y la contribución tan inimaginablemente enorme que hizo en la historia moderna y actual.

Sinopsi

Alan Turing, un superdotat  i excèntric matemàtic,  és contractat pel Servei Secret Britànic per ajudar a desxifrar la màquina Enigma nazi, el qual podria ser vinculant en una Segona Guerra Mundial repleta de missatges encriptats i incerteses.

Crítica

Si a l’última crítica parlava de què és un biopic i què ha de tenir, The Imitation Game és sens dubte un biopic exemplar, a recordar i una clàssica història d’amor. La vida criptogràfica d’Alan Turing té tots els elements perquè sigui una de les produccions de l’any i així ho ha aprofitat el director Morten Tyldum.

Turing és desconegut, rellevant, complex, aïllat, sobri i totalment fascinant. És la mescla perfecte perquè una pel·lícula es converteixi en una obra mestra. Pot ser que al llegir la biografia de Turing un es pensi que és un heroi nacional pels britànics o una eminència a la historia del segle XX. Desafortunadament, no és així, de fet tot el contrari, fins fa només uns anys.       

                                       

Si tens una bona història, un bon personatge i les idees clares només et fa falta L’element, un actor que no només es posi a la pell del superdotat matemàtic sinó que el visqui, que pateixi els seus contratemps emocional, sabent que d’una història passable pot fer-ne un desastre o una pel·lícula a recordar. I és així com arribem a l’indescriptible Benedict Cumberbatch.

Potser és un paper massa semblant al difícil sociòpata Sherlock Holmes al que costa oblidar junt amb un polsim de Sheldon Cooper. Però la interpretació d’en Turing és enlluernadora. Sabent que encaixa perfectament en la tradició del cine britànic (sobri, aparentment fred i impassible però elegant), brilla en un dels millors papers de la seva carrera. Potser queda eclipsat als pròxims premis cinematogràfics degut a causa de la dura competència que hi ha actualment però seria mereixedor d’algun d’ells sense dubte (o de tots). És difícil no deixar tan bé a un personatge que, a l’igual que en Holmes, és fascinant fins i tot veure’l pensar.

Un film de tall clàssic, que no abusa dels flashbacks i no es permet el luxe de prescindir d’un extens repartiment, uns grans exteriors i recursos i tòpics massa comuns. És curiós com veiem passar la guerra: es declara, hi ha algun bombardeig i ja veiem Londres en runes, com un gegant que arrasa amb tot el que veu deixant una implacable petjada. És encara més sorprenent veure que és el context que emmarca la nostra historia però que en cap moment no veiem escenes bèl·liques destacables i es crea una constant sensació de distància amb el que està passant a només un miler de quilòmetres. Però el més estrany és que està més que encertat perquè així va ser: els millors criptògrafs del país tancats a una “fàbrica de ràdios” intentant desxifrar la terrible i aparentment impossible Enigma nazi, tan lluny de les batalles com rellevant el seu paper en elles.

Cumberbatch va acompanyat d’un repartiment molt acceptable, destacant una Keira Knightley que va creixent pel·lícula rere pel·lícula i ja no és la jove i aparentment innocent Elizabeth de Pirates del Carib. A destacar també un gran guió acompanyat d’una banda sonora molt adequada que ajuda encara més a què puguem percebre i gaudir de tots aquells matisos que en Benedict ens vol mostrar.

Per últim, destacar que la producció no més que una història d’amor i mostra la tortura que és saber-se diferent per motius equivocats i com busca en la intel·ligència i rebuig social la salvació per trobar la pau interior, tranquil·litat i relaxació emocional que mai va trobar per culpa d’una societat aparentment avançada però amb unes lleis que depassen els límits dels Drets Humans.

Recomanació

Crec que és un gran drama que ha de ser vista per saber com un bon actor pot ser una pel·lícula sencera, encara que el tema i context no sigui el més atraient. De la mateixa manera, crec que no apropiat per aquells amants dels films històrics ni bèl·lics. I crec, sincerament és sens dubte el més important, que és l’homenatge a un Turing que mai ha tingut i que es mereixia per la petjada que els seus quaranta anys de vida ens van deixar, la dura lluita contra el temps i la contribució tan inimaginablement enorme que va fer en la història moderna i actual.