Traducción

lunes, 10 de noviembre de 2014

Interestelar


Ficha Técnica

Título: Interestelar
Título original: Interstellar
Año: 2014
Género: Ciencia ficción, Drama, Aventura
Duración: 169 min.
Idioma(s): Inglés
País: Estados Unidos
DirecciónChristopher Nolan
GuiónJonathan Nolan, Christopher Nolan (Historia: Kip Thorne)
Reparto: Matthew McConaugheyAnne HathawayJessica ChastainBill IrwinJohn Lithgow,Casey AffleckDavid GyasiWes BentleyMackenzie FoyTimothée Chalamet,Topher GraceDavid OyelowoEllen BurstynMichael CaineMatt Damon
ProductoraWarner Bros. / Syncopy / Paramount Pictures / Legendary Pictures / Lynda Obst Productions

Valoració/n: 8/10

Sinopsi

En un futur no molt llunyà, la Terra està devastada per la sequera i la fam, causant escassetat de menjar i canvis extrems en el clima. Quan la humanitat intenta fer front a l’extinció, es descobreix una misteriosa escletxa a la continuïtat espai-temps, donant una mínima esperança a la humanitat. Un grup d’exploradors liderats pel pilot Cooper (A. McConaughey) i la científica Amelia (A. Hathaway) s’embarquen en la que pot ser la missió que salvarà la humanitat de l’extinció definitiva. La tripulació de l’Endurence està obligada a pensar més enllà que qualsevol ésser humà a la història mentre comença el viatge interestel·lar cap al desconegut.

Crítica

Interestelar és realment una pel·lícula de ciència-ficció com mai l’ha hagut. En aquest cas, en Nolan es va disposar a fer una pel·lícula més personal i emotiva fins a la data sobre l’amor i el temps (element bàsic present en totes les seves pel·lícules). Però fins i tot va més enllà.

Pel que fa la interpretació, encapçalada per un Andy McConaughey en estat de gràcia, és impecable. Probablement a l’inici recordi a un dels seus personatges més recordats, en Rust Cohle, però que realitza la més emotiva de les seves interpretacions fins ara.  A més, comptem amb uns grans intèrprets que el segueixen de prop com Anne Hathaway o Michael Cain, que sens dubte estan a l’altura del pilot retirat.

Per altra banda, un altre aspecte molt rellevant de la pel·lícula és la música. De nou, Hans Zimmer (compositor de bandes sonores com L’últim samurai, Gladiador o el Rei Lleó) ens delecta amb una obra mestra que ens situa en una dimensió ambiciosa i inspiradora com feia anys que no hi era: harmonia. Una harmonia on Nolan també hi va agafat de la mà. És així com els dos aconsegueixen que ens traslladem a la cabina d’en Cooper, sentint el mateix remordiment, la mateixa gravetat, i la mateixa por al desconegut. Un aspecte important i alhora inquietant és la simplicitat de la direcció donant un moviment molt original a la pel·lícula: saltem directament d’un Cooper consternat a la seva camioneta recentment despedit de la família a l’enlairament de l’Endurance. Sense l’emoció del recompte, l’encesa de motors i els minuts més expectants als que ens tenen acostumats aquests tipus d’escenes.

Un factor que m’ha semblat vital perquè ens posem a la pell en qualsevol moment dels personatges és la fidelitat a la física coneguda. Hi podem trobar molta física quàntica, relativisme i astrofísica que ens ajuda a entendre la realitat actual i el transcurs de la pel·lícula alhora. Igualment aquest pot ser un factor que desagradi a certs espectadors encara que crec que és necessari per seguir el relat amb la coherència necessària. El que més m’ha agradat sense dubte és l’ús dels silencis. És ben sabut que a l’espai no es transmet el so i que indubtables eminències com és la saga de La Guerra de les Galàxies no compleixen aquesta senzilla realitat. No és el cas d’Interestelar i destaco com ens aconsegueix transmetre el sentiment d’estar al mig del no-res i la por al desconegut revelant la immensitat de l’espai. Encara que personalment hagués preferit abusar més d'aquest recurs.

Recomanació

No hi ha paraules per descriure el que és un viatge èpic a través dels límits de l’ésser humà, la seva supervivència, i un ampli recorregut a la filosofia de la ment i de l’amor. Una pel·lícula que requereix predisposició, requereix que li demanem què volem sentir i que hi hem de posar de la nostra part. Igualment, us asseguro que són tres hores valen molt la pena, només pel fet de sortir de la sala amb més preguntes de les que tenies a l’entrar sobre què som i on podem arribar.



Sinopsis

En un futuro no muy lejano, la Tierra está devastada por la sequía y el hambre, causando escasez de comida i cambiando extremos en el clima. Cuando la humanidad intenta hacer frente a la extinción, se descubre una misteriosa rendija en la continuidad espacio-tiempo, dando una mínima esperanza a la humanidad. Un grupo de exploradores liderados por el piloto Cooper (McConaughey) y la científica Amelia (Hathaway) se embarcan en la que puede ser la misión que salvará la humanidad de la extinción definitiva. La tripulación de la Endurance está obligada a pensar más allá que cualquier ser humano en la historia mientras parten hacia lo desconocido.

Crítica

Interestelar es realmente una película de ciencia ficción como nunca ha habido. En este caso, Nolan se dispuso a hacer su película más personal y emotiva hasta la fecha sobre el amor y el tiempo, elemento básico presente en cualquier de todas las películas. Pero hasta va más allá.

En cuanto a la interpretación, liderada por un Andy McConaughey es estado de gracia, es impecable. Probablemente al inicio recuerde a uno de los personajes más recordados, Rust Chole, pero que realiza la más emotiva de sus interpretaciones hasta ahora. Además, contamos con unos grandes intérpretes que lo siguen de cerca como es Anne Hathaway o Michael Cain, que sin dudas están a la altura del padre piloto y soltero.

Por otro lado, otro aspecto muy relevante de la película es la música. De nuevo, Hans Zimmer (compositor de bandas sonoras como El último samurai, Gladiator o El Rey León) nos deleita con una obra maestra que nos sitúa en una dimensión ambiciosa e inspiradora como hacía años que no veíamos: harmonía. Una harmonía donde Nolan también está cogido de la mano. Es así como ambos no consiguen trasladar a la cabina de Cooper, sintiendo el mismo remordimiento, la misma gravedad y el mismo miedo a lo desconocido. Un aspecto importante i a la vez inquietante es la simplicidad de la dirección dando un movimiento muy original al film: saltamos directamente de un Cooper consternado en un camioneta recién despedido de su familia al despegue del Endurance. Sin la emoción de la cuenta atrás, el encendido de motores y los minutos expectantes a los que nos tienes acostumbrados este tipo de escenas.

Un factor que me ha parecido vital para que nos pongamos en la piel de los personajes en cualquier momento es la fidelidad a la física conocida. Podemos encontrar física cuántica, relativismo y astrofísica que nos ayuda a entender la realidad actual y a la vez el transcurso de la trama. Igualmente, este puede ser un factor que no guste a ciertos espectadores aunque creo que es necesario para seguir el relato con la coherencia necesaria. Lo que más me gusta sin duda es el uso de los silencios. Es bien sabido que en el espacio no se transmite el sonido y que indudables eminencias como es la saga de La Guerra de las Galaxias no cumplen esta sencilla realidad. No es el caso de Interestelar y destaco como nos consiguen transmitir el sentimiento de estar en el medio de la nada y el medio a lo desconocido revelando la inmensidad del espacio. Aunque personalmente hubiera preferido abusar más de este recurso.

Recomendación

No hay palabras para describir el que es un viaje épico de los límites del ser humano, su supervivencia y un amplio recorrido a la filosofía de la mente y del amor. Una película que requiere predisposición, requiere que le pidamos qué queremos sentir y que tenemos que poner de nuestra parte. Igualmente, os aseguro que son 3 horas que valen mucho la pena, solo por el hecho de salir de la sala con más preguntas de las que tenías al entrar sobre qué somos y donde podemos llegar.




1 comentario:

  1. Ostres! Tinc moltíssimes ganes de veure-la! (tot i que Origen no em va acabar d'agradar... Com Memento no hi ha res!).

    ResponderEliminar