Título: Perdida
Título original: Gone Lost
Año: 2014
Género: Intriga, Thriller
Duración: 149 min.
Idioma(s): inglés
País: Estados Unidos
Dirección: David Fincher
Guión: Gillian Flynn (Libro: Gillian Flynn)
Reparto: Ben Affleck, Rosamund Pike, Neil Patrick Harris, Tyler Perry, Kim Dickens, Patrick Fugit, Carrie Coon, Missi Pyle, Kathleen Rose Perkins, Scoot McNairy, Sela Ward,Emily Ratajkowski, Lee Norris, Casey Wilson, Lyn Quinn, Lola Kirke, David Clennon,Lola Kirke
Productora: 20th Century Fox / New Regency
Sinopsi

Crítica
David Fincher ens torna a
sorprendre amb el seu gènere predilecte: el thriller. La seva reputació és
inqüestionable. Escull un projecte, es desafia a sí mateix i es supera. Sense
cometre errors. En aquest cas, torna a l’humor negre, sexe i atmosfera
angoixant als quals ens té acostumat en aquest gènere. Ens mostra de nou que és un
d’aquells directors que van un pas endavant en el temps en que vivim i que la seva
tècnica i sentit visual són únics en la direcció cinematogràfica contemporània.
Sabem que des de “La Xarxa Social”
col·labora amb el director de fotografia Jeff Cronenweth i els músics Trent
Reznor i Atticus Ross i això li ha proporcionat un estil únic i inconfusible en
el panorama del suspens. També podem
observar que ha suavitzat l’impacte visual i ha escollit la fotografia i
l’elegància com a imant. I és que això
és el que té un film de Fincher, un magnetisme present des del primer minut fins
a l’últim. Un factor curiós és la música, que a Perdida no és molt present
encara que quan hi és, és esgarrifós l’angoixant que arriba a ser.
Probablement, un altre element clau són els flashbacks, ja que juga alterant línies
temporals de manera fluïda i en cap moment confusa.
Encara que s’emporti totes les
lloances que es mereix, tot queda en a un pla secundari si el comparem amb el superb
guió, que sens dubte és l’element més destacable. Aconsegueix amb un guió fàcil
i dinàmic fins i tot traslladar-nos de gènere. Ens confon. Comencem amb una investigació
policial, element comú del thriller, però progressivament veiem què hi ha
darrere de la màscara: sàtira, provocació i una crítica al ser humà i a la seva
relació amb la societat, encara que focalitzant-se en el matrimoni, les seves
relacions amb el món exterior i els seus secrets més foscos. Tot en un context
actual i determinant per a qualsevol persona com és la crisi econòmica global.
Pel que fa a les interpretacions,
qualsevol actriu amb una cara maca podria reencarnar una noia perseguida per
alguns nois. Encara que la dificultat d’aquest paper és el cúmul d’emocions que
ha d’interpretar. Doncs Rosamund Pike el resol amb excel·lència, aconseguint
que me’n vagi del cinema sense saber què sento respecte ella debut a la seva
bellesa i intel·ligència hipnòtica. Per altra banda, Ben Affleck ens ha
convençut que és un director i guionista més que competent. I encara que no m’agradi
especialment com a actor, pot ser que sigui un dels papers fets per ell: noi gran
físicament amb una inexpressivitat i menfotisme que posa els nervis de punta
fins i tot a l’espectador. S’ha de destacar també uns personatges que trobo claus
a la pel·lícula, com són Sela Ward i Missi Pyle que donen vida a dues periodistes
antagonistes però que acaben caient al mateix parany. L’interessant és que ens
fan reflexionar sobre la influència que té el periodisme sobre les nostres
vides. Per un costat, l’entrevistadora que sota una aparença calmada i elegant
vol arrencar els secrets més ocults de l’entrevistat de forma molt directa i,
per l’altre, una periodista que causa furor a la televisió a causa de les seves
exclusives, atreviments i ideals. Per últim, vull destacar l’actuació de Carrie
Coon, Kim Dickens i Tyler Perry com a germana del Nick, investigadora del cas i
advocat del protagonista, respectivament. Probablement els únics personatges
que saps per on aniran i amb una gran dosi d’humor, concretament amb Perry i la
seva trobada amb un cas únic.
Recomanació
Probablement una de les millors
pel·lícules de l’any. Amb angoixa constant, imprevisibilitat i espectacularment
sorprenent dins del previsible. Sens dubte, gairebé les dues hores i mitja passen molt ràpides i valen molt la pena passar-les al cinema, una sala fosca on no saps per on sortir.
Sinopsis
El día de su quinto aniversario de boda, Nick Dunne (Ben Affleck) informa
que su esposa Amy (Rosamund Pike) ha desaparecido misteriosamente. Pero pronto
la presión policial y mediática hace que el retrato de felicidad doméstica que
ofrece Nick empiece a tambalearse. Además, su extraña conducta lo convierte en
sospechoso, y todo el mundo comienza a preguntase si Nick mató a su esposa...
Crítica
David Fincher nos vuelve a sorprender con su género predilecto: el
thriller. Su reputación es incuestionable. Escoge un proyecto, se reta a sí mismo
y se supera. Sin cometer errores. En este caso, vuelve al humor negro, sexo y
atmósfera angustiosa que nos tiene acostumbrados en este género. Nos muestra de
nuevo que es uno de esos directores que va un paso adelante en el tiempo en que
vivimos y que su técnica y sentido visual son únicos en la dirección
cinematográfica contemporánea.
Sabemos que desde "La Red Social" colabora con el director
de fotografía Jeff Cronenweth y los músicos Trent Reznor y Atticus Ross y esto
le ha proporcionado un estilo único y inconfundible en el panorama del
suspense. También podemos observar que ha suavizado el impacto visual y ha
escogida la fotografía y la elegancia como imán. Y es que eso es lo que tiene
un film de Fincher, un magnetismo presente desde el primer minuto hasta el
último. Un factor curioso es la música, que en Perdida no es muy presente
aunque cuando está presenta es escalofriante lo angustiosa que llega a ser. Es
probablemente un elemento clave los flshbacks ya que juega alterando
lineas temporales de manera fluida y en ningún momento confusa.
Aunque se lleve todas las alabanzas que se merece, todo queda en un plano
secundario si lo comparamos con el soberbio guión, que sin duda es el elemento más
destacable. Consigue con un guión fácil y dinámico hasta trasladarnos de
género. Nos confunde. Empezamos con una investigación policial, elemento común
del thriller, pero progresivamente vemos que hay detrás de la máscara: sátira,
provocación y una crítica al ser humano y su relación con la sociedad. Aunque
focalizando en un matrimonio, sus relaciones con el mundo exterior y sus más
oscuros secretos. Todo eso en un contexto actual y determinante en cualquier
persona como es la crisis económica global.

Recomendación
Probablemente una de las mejores películas del año. Con angustia constante,
imprevisibilidad y asombrosamente sorprendente dentro de lo previsible. Sin
duda, casi dos horas y media pasan muy rápidas y vale la pena pasarlas en el cine, una sala
oscura donde no sabes por donde salir.
Valoració/n: 8/10
No hay comentarios:
Publicar un comentario