Año: 2014
Género: Aventura, Drama
Duración: 151 min.
Idioma(s): Inglés
País: Estados Unidos
Dirección: Ridley Scott
Guión: Steve Zaillian (Historia: Adam Cooper, Bill Collage)
Reparto: Christian Bale, Joel Edgerton, Aaron Paul, Sigourney Weaver, Ben Kingsley, Emun Elliott, John Turturro, María Valverde, Anton Alexander, Indira Varma, Ben Mendelsohn, Golshifteh Farahani, Hiam Abbass, Kevork Malikyan, Andrew Tarbet, Aaron Neil, Anna Savva, Barrie Martin, Gerard Monaco, Ghassan Massoud
Productora: Coproducción Estados Unidos-España; Scott Free Productions / 20th Century Fox / Chernin Entertainment / Babieka / Volcano Films
Valoració/n: 4/10
Sinopsis
El desafiante Moisés se rebela contra el faraón egipcio Ramsés, liderando a
600.000 esclavos en un monumental viaje escapando de Egipto y su ciclo de
aterradoras plagas mortales.
Crítica
Este año celebrábamos la vuelta de Ridley Scott, creador de clásicos de la
ciencia ficción como Blade Runner y Alien. Por un lado, se puede comprender que
el público actual necesite ideas frescas y condene cruelmente los remakes. Por
otro lado, se tiene que agradecer a Scott la valentía para recuperar una
historia ya vista y revista que puede parecer nueva para una generación de
jóvenes, que se han perdido los clásicos religiosos emitidos desde hace años por
Semana Santa. En todo caso, la decaída y falta de acierto del director británico
últimamente se hace patente en Exodus.
Doy por sentado que la historia ya es conocida por todos: el pasaje bíblico
donde Moisés libera el pueblo judío abriéndose paso por el Mar Rojo. Por esa
razón, nos esperaríamos de la película unas grandes interpretaciones, un guión
a la altura o algún detalle de la historia que la haga diferente de lo visto
hasta ahora. Pues no es el caso de Exodus. De hecho, se produce el efecto
contrario estropeando el relato y hasta poniendo en duda el estatus de su
elenco de actores y actrices y de su propio director.
Es una innumerable fuente de errores, demasiados detalles sin acabar, muchos aspectos sin pulir, una guía perfecta de lo que no se debe hacer. Para empezar, deja la historia al servicio de los efectos especiales, probablemente el mayor inconveniente del avance tecnológico y creativo en el cine actual. Lo siguen de muy cerca un guión pésimo y unos saltos temporales sin sentido y muy mal resueltos.
Por otra parte, los personajes son totalmente planos, no existe conflicto ni interno ni una relación entre ellos. Parece mentira que en una película donde aparece esa cantidad de gente se perciba una distancia enorme entre ellos, dejando mucho que desear. A eso tenemos que sumarle la interpretación de los personajes, muy mediocre y pobre a mi parecer. Christian Bale, al que el Batman de Nolan le ha hecho más daño de lo que creemos, interpreta a un Moisés altruista; ya que libera un pueblo entero convenciéndolo en cuestión de segundos de cuál es su destino y porque da más a Moisés de lo que recibe Bale del general judío. En cuento a los personajes secundarios, no hay nada a destacar excepto que se hace patente la importancia de un buen personaje para que un actor pueda dar de sí, ya que en este caso no funciona de ninguna manera pese al esfuerzo de nombres conocidos como María Valverde o Sigourney Weaver.
Recomendación
Hemos llegado hasta el punto de crear películas épicas que tienen de todo
menos épica. Puede que se salve una magnífica ficha técnica, con una gran fotografía
y música. A pesar de todo, y por supuesto es lo que me hace más pena, es que
destroce un relato tan mágico sin aportar nada ni religiosa ni históricamente.
No la recomendaría para aquellos que queráis ver un remake de aquella historia
que tantas veces habéis vivido con las obras de DeMille pero sí a aquellos que
de nuevo quieren quedarse satisfechos y orgullosos del rendimiento que pueden
darnos hoy en día tales efectos especiales.
Sinopsi
El desafiant Moisés es rebel·la contra el faraó egipci Ramsés, liderand a 600.000 esclaus en un monumental viatge escapant d'Egipte i el seu cicle d'aterradores plagues mortals.
Crítica
Aquest any celebràvem el retorn de Ridley Scott, creador de clàssics de la ciència ficció com Blade Runner i Alien. D'una banda, es pot comprendre que el públic actual necessiti idees fresques i condemni cruelment els remakes. D'altra banda, s'ha d'agrair a Scott la valentia per recuperar una història ja vista i revista que pot semblar nova per a una generació de joves, que s'han perdut els clàssics religiosos emesos des de fa anys per Setmana Santa. En tot cas, la decaiguda i falta d'encert del director britànic últimament es fa patent a Exodus.
Dono per descomptat que la història ja és coneguda per tots: el passatge bíblic on Moisés allibera el poble jueu obrint-se pas pel Mar Roig. Per aquesta raó, ens esperaríem de la pel·lícula unes grans interpretacions, un guió a l'altura o algun detall de la història que la faci diferent del vist fins ara. Doncs no és el cas d’ Exodus. De fet, es produeix l'efecte contrari espatllant el relat i fins a posant en dubte l'estatus del seu elenc d'actors i actrius i del seu propi director.
És una innombrable font d'errors, massa detalls sense acabar, molts aspectes sense polir, una guia perfecta del que no s'ha de fer. Per començar, deixa la història al servei dels efectes especials, probablement el major inconvenient de l'avanç tecnològic i creatiu del cinema actual. Ho segueixen de molt a prop un guió pèssim i uns salts temporals sense sentit i molt mal resolts.
D'altra banda, els personatges són totalment plans, no existeix conflicte ni intern ni una relació entre ells. Sembla mentida que en una pel·lícula on apareix aquesta quantitat de gent es percebi una distància enorme entre ells, deixant molt a desitjar. A això hem de sumar-li la interpretació dels personatges, molt mediocre i pobre al meu parer. Christian Bale, al que el Batman de Nolan li ha fet més mal del que creiem, interpreta a un Moisés altruista; ja que allibera un poble sencer convencent-lo en qüestió de segons de quin és el seu destí i perquè dóna més a Moisés del que rep Bale del general jueu. Pel que fa als personatges secundaris, no hi ha res a destacar excepte que es fa patent la importància d'un bon personatge perquè un actor pugui donar de sí, ja que en aquest cas no funciona de cap manera malgrat l'esforç de noms coneguts com María Valverde o Sigourney Weaver.
Recomanació
Hem arribat fins al punt de crear pel·lícules èpiques que tenen de tot menys èpica. Pot ser que es salvi una magnífica fitxa tècnica, amb una gran fotografia i música. Malgrat tot, i per descomptat és el que em fa més pena, és que destrossi un relat tan màgic sense aportar res ni religiosament ni històrica. No la recomanaria per a aquells que vulgueu veure un remake d'aquella història que tantes vegades heu viscut amb les obres de DeMille però sí a aquells que de nou volen quedar-se satisfets i orgullosos del rendiment que poden donar-nos avui dia tals efectes especials.
Hem arribat fins al punt de crear pel·lícules èpiques que tenen de tot menys èpica. Pot ser que es salvi una magnífica fitxa tècnica, amb una gran fotografia i música. Malgrat tot, i per descomptat és el que em fa més pena, és que destrossi un relat tan màgic sense aportar res ni religiosament ni històrica. No la recomanaria per a aquells que vulgueu veure un remake d'aquella història que tantes vegades heu viscut amb les obres de DeMille però sí a aquells que de nou volen quedar-se satisfets i orgullosos del rendiment que poden donar-nos avui dia tals efectes especials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario