Mil maneras de morder el polvo

Ficha Técnica

Título: Mil maneres de morder el polvo

Título original: A Million Ways to Die in the West

Año: 2014

Género: Comedia, Western

Duración: 116 min.

Idioma(s): inglés

País: Estats Units/Estados Unidos

Dirección: Seth MacFarlane

Producción: Seth MacFarlane

Guión: Seth MacFarlane, Alec Sulkin, Wellesley Wild

Reparto: Seth MacFarlane, Charlize Theron, Liam Neeson, Amanda Seyfried, Sarah Silverman, Giovanni Ribisi, Neil Patrick Harris, Bill Maher, Wes Studi

Productora: Universal Pictures / Media Rights Capital (MRC) / Fuzzy Door Productions

Valoració/n: 3/10

Sinopsis

Albert (S. McFarlane) es un ovejero de "Muñón Viejo" que es abandonado por su novia (A. Seyfried) al ver que huye despavorido de un duelo. Él empieza a enamorarse de una misteriosa forastera de la ciudad marido de la cual, un conocido criminal en la zona, anuncia su llegada. Por eso, Al tiene que poner todo su valor en juego para demostrar a su chica que no es un cobarde y combatir de una vez por todas los problemas que le acechan.

Crítica

"Mil maneras de morder el polvo" no es más que un rodeo sobre los tópicos clásicos del oeste mediante un humor americano, fácil y destructivo. Cuando se habla del Oeste, siempre nos vienen a la cabeza los vaqueros, indios, forajidos, animales salvajes, buscadores de oro, repentinas peleas de Saloon, burdeles...  Y eso es todo lo que nos podemos encontrar en este film que, desafortunadamente, no va más allá. Sin embargo, puede que el suspense de este género se encuentre en los eternos duelos, aunque en los que vivimos en esta ocasión no destaquen precisamente por la intriga. 

Para quien no se imagine qué se puede encontrar cuando se enfrente a lo último de Seth McFarlane, es una parodia mal hecha del Oeste con un mal protagonista y sus peores bromas. Aunque ya se intentara con "Wild Wild West", ésta se ha llevado el premio gordo. No creo que los típicos argumentos como "ya sabes que vas a ver" o "si no llevas una buena predisposición..." justifiquen la falta de risa, ya que no hay manera. Salvo que uno encuentre irresistibles los chistes baratos sobre el "caca pedo culo pis" (pedos, fluidos sexuales y escatologías), las drogas y el sexo. Y lo digo literalmente. De hecho, Neil Patrick Harris protagoniza una de les más asquerosas y sonoras escenas. Sin embargo, lo más triste y inesperado es que demuestra que no es capaz de hacer olvidar su personaje televisivo. 

Sin duda, el problema más grave, es que le han dado permiso a su protagonista para autogestionar y casi autosubvencionar esta catástrofe, incluso escribiendo el guión. Probablemente, además, su gran error haya sido sobar cada una de sus bromas repitiéndolas a lo largo de toda la película. Esto deriva en risas espontáneas, breves y congeladas, que no en fuertes y permanentes carcajadas después de un gran gag. 

Puede que haya dos factores que salgan bien parados. Por un lado, Charlize Teron, que aunque interprete a una vaquera esposa del jefe criminal de territorio, defiende bien su rol entre los dos bandos y no cae en la tentación de telegrafiar por adelantado cada uno de sus chistes. Por otra parte, la música parece ser el elemento destacable que es fiel a lo que esperamos de una película del oeste, excepto la canción protagonizada por "Barney".

En resumen, traer esta película a nuestros cines es como llevar Torrente y su humor "typical Spanish" en América. Puede que uno de las mejores aspectos es que sea una renovación y modernización necesaria de los clásicos western, que, con un bueno reparto (y alguna que otra breve sorpresa), consiguen amenizar un encuentro con un desastre del autor de "Padre de Familia", que juega con una arma de doble filo.

Recomendación

Si te gusta el humor de Padre de Familia o Ted, es decir, si conoces el humor de Seth McFarlane puedo que sean un par de horas entretenidas. Sin embargo, si es tu primer encuentro con su cine seguramente salgas reacio, indiferente y hasta asqueado y puede que sus dos horas se te hagan largas, muy largas.

Sinopsi

L' Albert (S. McFarlane) és un oveller de "Monyó Vell" que és abandonat per la seva xicota (A. Seyfried) al veure que fuig espaordit d'un duel. Ell comença a enamorar-se d'una misteriosa forastera de la ciutat marit de la qual, un conegut criminal de la zona, anuncia la seva arribada. Per això, Al ha de posar tot el seu valor en joc per a demostrar a la seva noia que no és un covard i combatre d'una vegada per totes els problemes que l'envolten.

Crítica

"Mil maneras de morder el polvo" no és més que una marrada sobre els tòpics clàssics de l'oest mitjançant un humor americà, fàcil i destructiu. Quan es parla de l'Oest, sempre ens vénen al cap els vaquers, indis, forasters, animals salvatges, buscadors d'or, sobtades baralles de Saloon, bordells... I això que és tot el que ens podem trobar en aquest film que, desafortunadament, no va més enllà. Pot ser que el suspens d'aquest gènere es trobi en els eterns duels, encara que els que vivim en aquesta ocasió no destaquin precisament per la intriga.

Per a qui no s'imagini què es pot trobar quan s'enfronti a l'últim de Seth McFarlane, és una paròdia mal feta de l'Oest amb un mal protagonista i les seves bromes encara pitjors. Encara que ja s'hagués intentat amb "Wild Wild West", aquesta s'ha emportat la grossa. No crec que els típics arguments com "ja saps què vas a veure" o "si no vas amb una bona disposició..." justifiquin la falta de riure, ja que no hi ha manera. Llevat que un trobi irresistibles els acudits barats sobre el "caca pet cul pis" (pets, fluids sexuals i escatologies), les drogues i el sexe. I ho dic literalment. De fet, el Neil Patrick Harris protagonitza una de les escenes més fastigoses i sonores. No obstant això, el més trist i inesperat és que demostra que no és capaç de fer oblidar el seu personatge televisiu.

Sens dubte, el problema més greu és que li han donat permís al protagonista per autogestionar i casi autosubvencionar aquesta catàstrofe, fins i tot escrivint el guió. Probablement, a més, el seu gran error hagi sigut donar-li voltes a cadascuna de les seves bromes, repetint-les al llarg de tota la pel·lícula. Això deriva en riures espontanis, breus i congelats, i no pas en fortes i permanents riallades després d'un gran gag.

Pot ser que hi hagi dos factors que surtin ben parats. Per una banda, Charlize Teron, que encara que interpreti a una vaquera esposa del cap criminal del territori, defensa bé el seu rol entre els dos bàndols i no cau en la temptació de telegrafiar per avançat cadascún dels seus acudits. Per altra banda, la música sembla ser l'element més destacable que és fidel al que esperem d'una pel·lícula de l'oest, excepte la cançó protagonitzada per en "Barney".

En resum, portar aquesta pel·lícula als nostres cinemes és com portar Torrente i el seu humor "typical Spanish" a Amèrica. Pot ser que un dels millors aspectes és que sigui una renovació i modernització necessària dels clàssics western, que, amb un bon repartiment (i alguna breu sorpresa), aconsegueixen amenitzar la trobada amb un desastre de l'autor de "Pare de família", que juga amb una arma de doble tall.

Recomanació

Si t'agrada l'humor de Pare de Família o Ted, és a dir, si coneixes l'humor de Seth McFarlane pot ser que siguin un parell d'hores entretingudes. En canvi, si és la teva primera trobada amb el seu cinema segurament surtis reaci, indiferent i fins i tot fastiguejat i pot ser que les dos hores se't facin llargues, molt llargues.